Com a assessors d’empresa i després de 30 anys d’acompanyar els nostres clients, sabem que un dels reptes fonamentals de l’empresari és la successió. Per tal de dirigir la transició de la primera generació a la segona i, en certs casos fins i tot la tercera, és fonamental la planificació de la successió de l’empresa familiar, tant en els seus aspectes fiscals com de govern corporatiu. 

La polèmica pel pagament de l’impost sobre successions no només ha provocat que diverses comunitats autònomes tornessin a legislar “competint fiscalment” en una millor tributació per veïnatge civil, sinó que diferents programes de televisió i articles de premsa han tornat a treure a col•lació aquest tema de constant actualitat. A títol d’exemple, a Astúries, les Balears, les Canàries, Castella-La Mancha, Galícia, Extremadura, Madrid, Múrcia i La Rioja,  així com als territoris forals, els descendents més directes paguen imports simbòlics de l’impost de successió. En altres comunitats, no es paga si no superen certs límits: Andalusia (límit de 1.000.000€), Castella i Lleó (400.000€) o Aragó (3.000.000€). Catalunya regula una bonificació, del 99% al 20% i a la Comunitat Valenciana la bonificació és del 75%. Aquestes diferències s’accentuen encara més si el contracte que es realitza és el de donació, ja que la seva tributació efectiva es multiplica fins a 7 vegades a la resultant d’una herència (en funció de cada comunitat autònoma).  

Referent a la fiscalitat de la successió de l’empresa familiar, convé destacar el següent: 

  1. El manteniment per ara (recordem el famós Informe Lagares) de la reducció mínima del 95% per a l’adquisició d’un negoci individual o de participacions en entitats qualificades com a “empresa familiar”. 
  2. La resposta a la pregunta de: millor heretar o donar? S’ha matisat. En això, hi té molt a veure la nova jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina de la Direcció General de Tributs relativa als pactes successoris*, també coneguts com a heretaments (sentència TS de 9 de febrer del 2016, TEAC del 2 de març del 2016 i Consulta vinculant V3195-17). A tal efecte, recordem que els pactes successoris  són adquisicions patrimonials lucratives per causa de mort, sense que la seva naturalesa jurídica variï pel fet que l’efecte patrimonial s’anticipi a la mort (podríem dir que és com una successió en vida). En aquestes resolucions i a mode de síntesi, es resol que sota determinats requisits, la transmissió de béns de present que es produeixi a través d’un pacte successori, resultarà d’aplicació allò disposat a l’article 33.3.b) de LIRPF, conforme al qual “s’estimarà que no existeix guany o pèrdua patrimonial amb ocasió de transmissions lucratives per causa de mort del contribuent”. 

És a dir, el pacte successori es pot convertir en la solució de planificació fiscal a aquelles empreses familiars on el fundador vol transmetre el negoci familiar en vida, evitant: 

  • La tributació per l’escala de Donacions
  • El guany patrimonial que es pugui produir en el seu IRPF, per diferència entre el valor d’adquisició/constitució i el valor de mercat actual de la companyia
  • Qualsevol modificació legislativa futura que, per si de cas, es pogués aprovar endurint la tributació de la successió. 

I tot això sense oblidar que en qualsevol assessorament fiscal, existirà el nostre assessorament legal necessari per a l’organització i eficiència de la família, el patrimoni i l’anomenat Family Office, juntament amb el desenvolupament del Govern de l’Empresa Familiar, també conegut com a protocol familiar. 

*Els pactes successoris no es permeten en dret civil comú, però sí a l’Aragó, les Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc.

 

Javier Santolaria
jsantolaria@tax.es
Soci Director de TAX Barcelona

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?